- Poesia escènica XIV: Ballets i òperes recull una de les vessants més experimentals del teatre de Joan Brossa: la inversió de gèneres típicament burgesos en favor d una teatralitat que «es governi per les seves pròpies lleis i que tiri cap a unes altres possibilitats», com el mateix poeta afirma a El ganxo (1957), una peça breu que il lustra el mecanisme subversiu de què Brossa se serveix en els presents textos. Si a Normes de mascarada (1948/50-1954) i a Troupe (1964) trobem escenes de dansa en... | Paginas: 184 | Medidas: 17 x 12
check_circle
check_circle